dimecres, 3 de setembre del 2014

Hon o kaimashita

Fa ja quatre anys, tal com aquí vaig donar notícia, a la Fira del llibre d'ocasió, antic i modern, que amb periodicitat anual es celebra al Passeig de Gràcia del Cap i Casal, vaig poder adquirir un exemplar acceptablement conservat del primer volum de la col·lecció Bernat Metge, primera part de De rerum natura, de Lucreci, pel ridícul preu de vuit euros. Una primera edició del 1923, bilingüe llatí-català, enquadernada en tela, d'una tirada especial numerada de dos-cents cinquanta exemplars, essent l'exemplar que jo vaig tenir la sort d'adquirir el 43è.

I més enllà de l'alegria per la compra feta, enlluernadora, sí, però breu i fugissera com correspon a tota alegria com cal, vaig ser tot seguit pres d'una certa malenconia, una tristesa vaga, ombrívola i duradora, tal com la defineix el diccionari en la seva segona accepció. Malenconia que se m'ha fet de nou present en llegir l'amable comentari que un lector ha tingut la gentilesa de fer a l'escrit immediatament anterior a aquest: cinc euros per primeres edicions de l'obra completa de Pla.

Si aquest és el preu que acaben tenint alguns dels més sòlids referents d'allò que hom acostuma a anomenar cultura catalana, cinc i vuit euros, no és d'estranyar que siguem un país de fireta, ja saben, conjunt d’estris de cuina petits per a jugar a cuinar, tal com també defineix amb gros encert el diccionari l'IEC.