dissabte, 27 de setembre de 2014

Kochira wa Pujol-san desu (II)

M'he despullat davant de l'opinió pública, això no m'ho negaran! ha afirmat en un cert moment el molt honorable president Pujol en la seva simpàtica compareixença davant els il·lustres parlamentaris. I és precisament això el que trobo de més criticable en el desagradable assumpte aquest del molt honorable president Pujol, aquest despullar-se en públic, cosa no només prohibida per no poques ordenances municipals, sinó, sobretot, francament desagradable en una persona de vuitanta-quatre anys. Que es despullin els joves passi, però que ho faci una persona de vuitanta-quatre anys resulta del tot inescaient. I per què es despulla, president? li hagués preguntat jo, en cas de d'haver-me trobat en alguna de les confortables butaques del parlament, amb els trenta-set mil tres-cents trenta euros amb quaranta-un cèntims anuals corresponents, variables a part.

I no és només que a vuitanta-quatre anys els pits de les senyores o les vergues dels senyors resultin unes pelleringues francament afrontoses, és que qui, no ja a vuitanta-quatre, sinó a quaranta-sis anys (que a dia d'avui són els anys que jo mateix crec gastar) no té res a amagar, és un monstre, això és, una persona, animal o fetus de conformació contrària a l’ordre natural.