dilluns, 12 de gener de 2015

Doko ni chīsana ari dansei ga imasu ka

Més enllà de tot indret es troba el reialme dels petits homes formiga. Diuen que per arribar-hi s'han de travessar els límits del món conegut, i si bé al llarg de la història no han estat poc els valents que hi han accedit, no són pas gaires els que n'han pogut tornar per explicar allò que allà han viscut. Tots ells ens han parlat d'uns fets certament inversemblants i han acabat els seus dies reclosos en institucions públiques destinades al confinament dels orats, talment el llarg viatge els hagués fet perdre el senderi. Avui dia, gràcies a les dades que tothora recullen els satèl·lits que orbiten al voltant del planeta, tot el món ens és ja conegut i no hi ha cap més enllà on anar per així provar d'accedir al reialme dels petits homes formiga. Amb aquest argument són ja molts els escèptics que neguen l'existència del seu reialme. On podrien ser?, es demanen saberuts. Només a les fondàries abissals, es responen ells mateixos, i allà la pressió de l'aigua esmicolaria els fràgils cossos dels petits homes formiga, la manca d'oxigen els asfixiaria, i l'absència de llum els abocaria a la follia. No, les fondàries abissals, sentencien convençuts, no són pas lloc pels petits homes formiga.

D'aquesta guisa, el reialme dels petits homes formiga sembla feliçment reclòs dins el món de les faules per infants, i encara que són molts els que n'expliquen històries, ho fan com qui explica el conte de la caputxeta o de la ventafocs, talment aquestes dues rondalles només fossin el que semblen ser, innocents entreteniments moralitzadors adreçats a la canalla. Però els llops mosseguen, els paradisos infantils s'esmicolen, i el reialme dels petits homes formiga encara és al seu lloc, allà, més enllà de tot indret conegut.