Suposo que hores d'ara tothom és al cas del cas de la Central, però per si de cas en faig un breu resum: el passat vint-i-quatre de desembre Jot Down publicà una laudatòria entrevista a Marta Ramoneda, llibretera de la Central. L'entrevista, d'embafadora lectura, ràpidament començà a omplir-se de comentaris que denunciaven que la Central practicava i practica una política laboral més pròpia del sud-est asiàtic que no pas d'una llibreria presentada com a model de totes les virtuts. El trenta-u de desembre, un cop el contingut dels comentaris s'ha difós per la xarxa i sembla haver-se guanyat la simpatia de no poca gent, la Central fa públic un comunicat signat per Marta Ramoneda i pel seu soci Antonio Ramírez on es neguen totes les acusacions.
Jo, és clar, no sé pas si hi ha res, poc o molt de cert en les acusacions fetes, però em prenc la llibertat de formular la hipòtesi que sí, que tot és cert, i que tal com es pot llegir en diferents indrets, la pròpia Marta Ramoneda i Antonio Ramírez són bons llibreters, però pèssimes persones. En aquest hipotètic cas potser hauria jo de modificar els meus hàbits de compra de llibres i començar a freqüentar el local del carrer Mallorca, doncs igual que costa trobar bon servei domèstic també costa trobar bons llibreters, i si de cas algun dia tinc la sorprenent necessitat de trobar a alguna bona persona, doncs ja m'ho faré mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada