dissabte, 31 de gener del 2015

Kochira wa Landau-chan desu

Jo ho hagués fet amb un rasclet, em dic, impertinent, en ser al davant d'un dels hipnòtics vídeos de Sigalit Landau que aquests dies es poden veure a la capella del MACBA.

I més enllà de la boutade trobo que potser sí, que un rasclet podria servir com a símbol d'allò que anomenem progrés, de manera que així es palesaria la nul·la diferència que hi ha en allò verament important entre tots aquells que esgarrapaven el món amb les mans nues i nosaltres mateixos, que creiem dominar la tècnica i disposem de llampants mitjans per assolir els nostres no sempre sensats desitjos. I és que tant és que hom esgarrapi a mans nues o es serveixi d'un rasclet, una piconadora o qualque altra andròmina, tota feta humana restarà esborrada, ja sigui per les salabroses aigües de la mar Morta, per la inclemència del temps, o per la decidida acció de tots aquells que provisionalment ens sobreviuran, com bé ens recorda la mateixa Landau amb uns rasclets que, ves per on, semblen ganivets.