Sempre hi ha qui no té prou amb la gustosa polpa de les cireres i es deixa les dents rossegant els pinyols fins arribar a les dolces llavors, riques en sucre, però també en glucòsid cianogènic. I és així que tots aquells que no tenen prou amb la gustosa polpa de les cireres resten amb les dents desfetes de tant rossegar, i sense vida, en ser el dit glucòsid cianogènic no més que cianur, popular metzina que bloqueja la cadena transportadora d'electrons, peça essencial en la oxigenació de les cèl·lules. I és aleshores que tots aquells que no tenen prou amb la gustosa polpa de les cireres moren enmig d'espectaculars i doloroses contraccions musculars, per goig i tranquil·litat de tots aquells que ja restem satisfets amb la gustosa polpa de les cireres i no tenim necessitat de rossegar cap pinyol, que acostumem a morir molt desprès, per altres causes, potser més confortables, sens dubte més sensates, i amb les dents molt més ben endreçades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada