dimecres, 26 de juny de 2013

Garasu no bin

I és dins del pot de vidre de les castanyes somalles, on a més de les habituals castanyes trobo una munió de petits insectes que em són desconeguts, en semblar-me'n algun tipus estrany de panerola i no cap dels habituals paràsits que s'acostumen a trobar dins les castanyes, ja siguin aquests en forma de cuc, crisàlide o imago. Les castanyes, que en temps d'hivern i tardor acostumem a fer servir per acompanyar les carns dels estofats, resten ara solcades per nombroses cavitats que semblen haver servit de refugi i aliment als esmentats insectes, que panxacontents es desplacen per l'interior del pot de vidre en un bellugadís trànsit que em sembla mancat d'ordre i sentit, però no exempt d'un cert interès.

Però més que contemplar les evolucions dels petits insectes caldria, sens dubte, fer neteja per tal d'evitar que poguessin arribar a colonitzar altres espais de la cuina on la seva presència ens resultaria un gros maldecap, com ara el gros armari que ens fa de rebost. Cal, doncs, actuar. Però en no ser precisament jo una persona d'acció, continuo encaterinat amb les evolucions dels petits insectes, no pas amb la intenció d'esbrinar l'improbable sentit dels seus moviments, sinó potser amb l'inconscient desig de trobar la manera de ficcionar llur efímeres vides, que em semblen tan mancades d'interès com la de qualsevol altre moridor. D'aquesta manera, lliures de tot interès, les meves paraules podrien allargar-se en interminables tirallongues que descriurien amb innecessari detall i absurda precisió les evolucions dels petits insectes, talment altres s'allarguen en interminables tirallongues que descriuen amb innecessari detall i absurda precisió les evolucions d'altres vides també mancades de qualsevol interès

1 comentari:

pons007 ha dit...

Pots mirar d'entrenar-los perquè aprenguin a fer trucs com para saltar per petits anells de foc :P