dissabte, 29 de juny de 2013

Shinbun o yomimasu

L'educatiu, per a la creació de públics; l'R+D, el parc d'investigació de nous formats, noves tendències, nous creadors, i la comunicació, en un sentit més ampli del nostre públic directe...

Són aquestes paraules de Carme Sais, presidenta del centre d'art contemporani Bòlit, que trobo al suplement de cultura del diari Avui en un article sobre gestió cultural. I serà, un cop més, que prefereixo l'ús del substantiu cultura a l'adjectiu cultural, doncs on la senyora Sais parla de creació de públics jo, seguint els meus habituals prejudicis, llegeixo creació de mercats; on hi parla d'investigació de nous formats jo llegeixo creació de nous productes més adaptats a la moda del moment; i on hi parla de comunicació jo llegeixo publicitat. I encara que jo mateix sigui incapaç d'oferir una definició solvent del significant cultura i se m'escapi bona part del seu significat, trobo que tot allò que ens acostumen a oferir les anomenades industrials culturals de la mà dels seus gestors culturals en lluïts equipaments culturals, no deixa de ser una no sempre banal barreja d'entreteniment, espectacle i doctrina, on el més important acaba sent la pròpia indústria, això és, l'esplendor i glòria d'aquells que en formen part.