dilluns, 17 de juny de 2013

Sākuru desu ka, rasen desu ka

De bon inici no és més que un insignificant contratemps, no més que una enutjosa menudesa, una petita nosa de no res que reclama la nostra atenció. Però a l'hora de resoldre aquest petit inconvenient, l'enutjosa menudesa ja esmentada, se'ns presenta tot seguit una segona dificultat, també insignificant, també un no res. I com és fàcil d'imaginar, a aquest segon contratemps li segueix un tercer, i al tercer un quart, i al quart un cinquè, i així tants com facin falta per tal d'impedir-nos realitzar allò que ens proposàvem, fins que despertem, potser angoixats pel somni o sacsejats per l'amorosa ma de qui dorm al nostre costat. I aleshores ja poc o res recordem de la cadena de petits inconvenients que ens impedien de realitzar allò que ja tampoc no recordem, i només ens resta, per una curta estona, un cert desassossec.

Però el desassossec s'esvaeix de seguida i les rutines del dia no triguen a agombolar-nos amb la seva agradosa regularitat. Fins que un insignificant contratemps, no més que una enutjosa menudesa, una petita nosa de no res, reclama la nostra atenció. Però a l'hora de resoldre aquest petit inconvenient, l'enutjosa menudesa ja esmentada, se'ns presenta tot seguit una segona dificultat, també insignificant, també un no res. I com és fàcil d'imaginar, a aquest segon contratemps li segueix un tercer, i al tercer un quart, i al quart un cinquè, i així tants com facin falta per tal d'impedir-nos realitzar allò que ens proposàvem, fins que despertem, potser angoixats pel somni o sacsejats per l'amorosa ma de qui dorm al nostre costat. I aleshores ja poc o res recordem de la cadena de petits inconvenients que ens impedien de realitzar allò que ja tampoc no recordem, i només ens resta, per una curta estona, un cert desassossec.

I és aquest despertar dins d'un mateix somni recurrent un recurs fàcil però perillós a l'hora d'intentar crear una situació angoixant, doncs potser per mandra o per incapacitat de trobar un final com cal, es pot acabar abusant d'un recurs tan llaminer. Caldria, doncs, esforçar-se i potser provar una estructura en espiral, on cada nova repetició signifiqués un nou pas de rosca en la narració. En l'exemple donat, potser un cert record del malson previ a l'hora d'enfrontar-se a la nova tanda de contratemps podria advertir al protagonista de l'estructura circular en la que es troba reclòs, de manera que en repeticions posteriors hauria d'anar prenent consciència d'ell mateix i de la seva situació, i, fins i tot, animar-se a fugir del somni. Tot plegat, tal vegada, una metàfora del nostre dia a dia, on l'agradosa rutina tant pot esdevenir presó com alliberament. És, només, qüestió de triar.