diumenge, 23 de juny de 2013

Tibidabo ni ikimashita

I és fent cua per accedir a una de les atraccions d'un conegut parc d'atraccions ubicat sota el més alt dels petis cims de l'anomenada serra de Collserola, que de cop sobte em ve al cap una llaminera trivialitat en forma de deu paraules, que la memòria no és més que el falsejament del passat. I encara al llarg de massa estona, en veure com el que recordo de l'atracció aquesta on faig cua poc s'adiu amb el que en aquests moments veig, resto encaterinat per les ja esmentades deu paraules, que la memòria no és més que el falsejament del passat

I no és fins que sóc giravoltant entorn d'un punt mòbil que es desplaça segons una trajectòria curvilínia que al seu torn rota respecte un eix vertical perpendicular al pla del terra que a efectes pràctics es pot considerar fix, que una nova trivialitat em pren també amb força, aquesta de masses paraules com per ser comptades en la bellugadissa situació en que em trobo, que el passat ni existeix ni ha existit mai i, el que potser és més important, mai no existirà.