No intentarem explica-lo en detall, primer perquè seria molt llarg i segon perquè potser es demostraria que nosaltres mateixos no l'entenem tan bé com ens pensem.
Cada cop més tinc el costum de llegir la premsa amb un cert retard. Convençut que res de nou es pot trobar sota la capa del sol, trobo que la novetat o la pretesa actualitat de les informacions tractades als mitjans no justifiquen pas cap lectura, i que la veritable prova del nou de la qualitat d'un article és la seva lectura a posteriori, una setmana, un mes, un any o un segle després d'haver estat escrit. Si aleshores l'article encara resulta llegidor, senyal que més enllà de l'anècdota que pretén explicar, hi ha quelcom que fa que pagui la pena el temps invertit en la seva lectura.
Talment els articles d'Eugeni Xammar recopilats a L'ou de la serp, que més enllà d'uns fets que poden semblar extemporanis, com ara les indemnitzacions que Alemanya havia de satisfer a França a causa de la seva derrota a la guerra del catorze, i que són prou ben coneguts per qualsevol persona com cal, si noranta anys després d'haver estat escrits encara són de molt bon llegir, és per alguna cosa que poc té a veure amb els fets narrats, i sí molt amb la persona que fa la narració, Eugeni Xammar, periodista, diuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada