divendres, 25 de juliol de 2014

Mishiranu hito

Ahir a l'hora de sopar es presentaren a casa uns desconeguts de maneres afables i rostres somrients. Els desconeguts, un home i una dona que semblaven ser parella, es captenien amb aquella frívola bonhomia pròpia de qui ja té la feina feta i es permet el luxe de creure's lliure de tota obligació. Pel to de les seqüències fòniques que ens adreçaren, ens semblà que els desconeguts ens feien alguna pregunta que no arribàrem a capir, en ser-nos del tot desconeguda la llegua que semblaven enraonar, potser rus o servo-croat, suec o finès, alemany o txec, què sé jo. Però en adonar-se els desconeguts que no enteníem les seves paraules, entraren decidits i anaren fins al menjador, on en veure que ja teníem la taula parada amb el sopar que jo havia preparat per a nosaltres quatre, tomàquet amanit, brandada de bacallà i sardines escabetxades, s'entaularen i començaren a endrapar amb no gaire polidesa i molta golafreria. Afortunadament els desconeguts no s'ho menjaren tot i ens quedaren algunes engrunes per a nosaltres, que escuràrem asseguts a taula aprofitant que els desconeguts s'havien traslladat al sofà, no sense abans servir-se dos gots del meu Ardbeg de deu anys, que sembla ser que trobaren més aviat desplaent, potser per aquell seu excés de turba que a mi tant em plau. Aleshores els desconeguts ens tornaren a adreçar algunes preguntes, tot assenyalant amb l'índex de la destra alguns elements de la nostra llar, com ara les florides motllures dels sostres o els vitralls d'algunes finestres. Vist el seu interès per les particularitats del nostre habitatge, em vaig creure obligat a mostrar-los tot el pis i els vaig convidar a seguir-me passadís enllà, tot mostrant-los les cambres interiors i l'ampla peça que em fa de despatx. Però els desconeguts no em seguiren fins al final i es quedaren a la nostra habitació, on aprofitaren el gros llit per jeure i començar amb els habituals preliminars de tota folga. Jo, discret, vaig sortir tancant la porta de l'habitació al meu darrere, i ja a la sala vaig aprofitar per seure al sofà amb els menuts, practicant sumes i restes amb la gran i mirant un llibre il·lustrat amb el petit. Al poc, però, se'ns feren evidents els gemecs de la desconeguda, que semblava gaudir de valent d'un acte sexual particularment intens. Engegàrem aleshores la televisió, per tal de no ser destorbats, i aprofitàrem per mirar la programació infantil, que com és habitual a aquelles hores del vespre oferia diversos episodis d'animació protagonitzats per un gat que empaitava a un eixerit ratolí. Fins que al cap d'estona els infants s'abandonaren al son i els portàrem als seus llits, tornant nosaltres al sofà de la sala, en haver comprovat que els desconeguts, un cop arribats als respectius orgasmes, restaven adormits al nostre llit. Aprofitant que el sofà és gros, ens estiràrem i també restàrem nosaltres adormits, fins que ja al matí una ma em sacsejà i en obrir jo els ulls em vaig trobar amb el desconegut al meu davant, que vestia un dels meus pijames i em mostrava la nostra cafetera, talment m'estigués demanant l'habitual cafè dels matins. Com jo no prenc mai cafè i no estic avesat a la seva preparació, vaig despertar a la meva companya, que es llevà i preparà l'esmorzar dels desconeguts. Un cop dutxats i esmorzats, els desconeguts s'acomiadaren de nosaltres fent tot un seguit d'evidents gesticulacions amb el palmell de la destra, obriren la porta del pis, i marxaren.