Aquí anoto allò que passava pel cap del jove que jo era aleshores, res més, és pot llegir a L'alè, tercera part de la jeremíaca pentalogia autobiogràfica de Thomas Bernhard.
I més enllà d'escatir si el gènere autobiogràfic és d'alguna manera possible, en no ser mai coincidents les persones que narren amb les persones que protagonitzen els fets suposadament narrats, em sorprèn d'alló més la contundència de Bernhard, aquest res més, doncs si bé hagués resultat excessiu fins i tot pel meu mestretitisme d'anar per casa haver escrit quelcom com ara, aquí anoto allò que crec recordar que passava pel cap del jove que potser aleshores era jo, insistir amb aquest res més, és com voler afirmar, de totes totes, que aquell jove que feia estada a la sala de morir de l'hospital i l'adult que redacta l'estada que feia aquell jove a la sala de morir de l'hospital són la mateixa persona, i que d'aleshores ençà els fets recordats han romàs del tot intactes a la seva memòria, idees, totes dues, que em resulten d'allò més extravagants, sobretot venint de part d'algú capaç d'escriure, al volum anterior, allò que es descriu aclareix alguna cosa que sens dubte satisfà el desig de veritat de qui ho descriu, però no la veritat, perquè la veritat no és en absolut comunicable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada