Sumitakunai desu

Avui sóc de l'opinió que només quan lluitem convençuts de la pròpia derrota som vius. Que només quan amb un lliri per bandera i la rialla als llavis provem d'avançar enmig de bufes, clatellots, hòsties, mastegots, patacades i plantofades mil, amb la certesa d'una ensulsiada completa i abassegadora, la nostra ànima és viva, sigui el que sigui, si és que alguna cosa és, això de l'ànima, sigui el que sigui, si és que alguna cosa és, això de viure.

És potser per això que sempre provo de defugir tot tipus de batussa, brega, conflicte, discussió, disputa o topada. No pas, és clar, per escapolir-me de les feridores trompades, que també, sinó per estalviar-li a la meva ànima la grossa incomoditat d'haver de viure, sigui el que sigui, si és que alguna cosa és, això de l'ànima, sigui el que sigui, si és que alguna cosa és, això de viure.