dijous, 6 de març de 2014

Ciceró-san no hon o yomimashita

L'únic bé és la bellesa moral. Per a viure feliç, n'hi ha prou amb la virtut. Les faltes són totes iguals, i també les accions rectes. Tots els ximples deliren. Tots els savis són lliures i tots els necis esclaus. Només el savi és ric.

Serveixin aquestes sis proposicions, corresponents als títols de les sis paradoxes presentades, com a corol·lari de la darrera lectura feta, Les paradoxes dels estoics, de Marc Tul·li Ciceró, amb el benentès que, en aquest cas, paradoxa no és pas un raonament que porta a conclusions aparentment contradictòries, sinó, segons el seu sentit original, l'expressió d'una opinió contraria a la comunament acceptada. Dit això, sempre és prudent atansar-se als inhumans preceptes estoics de la mà d'un murri com Ciceró, persona prou sensata i prudent com per saber que, tal com es pot llegir al pròleg del doctor Joan Manuel del Pozo, la perfecció (...) seria un ideal defensable com a tal sempre que no es pretengui realitzar-lo integralment en la vida, perquè la vida no n'és, d'ideal.

Ni ganes, em permeto afegir.