diumenge, 9 de març de 2014

Sangatsu mikka

El vespre del passat dilluns tres de març, diada de Sant Medir, va ser força ventós. No obstant això, i com és preceptiu de la data, el passàrem a la vorera del carrer Gran, arreplegant els dolços que les successives colles anaven llençant sobre la multitud de badocs que els esperava, per així commemorar certs fets esdevinguts fa no pocs anys, segons narra Joan Amades al seu costumari, obra de grossa importància i minsa credibilitat.

I en tornar a la placidesa de la llar, amb dues bosses farcides d'uns confits que ningú no menjarà mai, els forts udols del vent ens feren present una ventada que fins aleshores havia romàs ofegada per l'estrèpit dels nombrosos percusionistes i instrumentistes de metall vent que acompanyaven les colles, i comprovàrem que una de les peces de roba que teníem esteses havia volat, un anorac verd, comprat de feia poc a les rebaixes per la ja no tan petita A. La seva mare, persona esforçada i voluntariosa, va decidir que calia recuperar l'anorac i començà a escodrinyar els patis de l'interior de l'illa, cercant probables punts d'aterratge del bellugadís anorac. Però fos per l'hora foscana, o fos per la invisibilitat del seu nou emplaçament, l'anorac no es veia per enlloc. Tant és, doncs aquestes només foren les maniobres prèvies d'una tasca posterior desplegada amb consciència i mètode, doncs l'esforçada i voluntariosa mare de la ja no tan petita A, començà a l'endemà una sistemàtica visita a totes les finques susceptibles d'haver rebut l'aterratge de l'anorac. No només les del nostre carrer, sinó també les del carrer de sobre i les del carrer Gran. En totes, però, rebia una negativa per resposta, doncs ningú no havia vist l'anorac. Deixava aleshores la mare de la ja no tan petita A un full on amb paraules triades s'exposaven els fets fins ara narrats, i es donaven les necessàries dades per poder contactar amb ella, en cas que hom pogués aportar alguna clarícia sobre l'anorac.

Serveixin, doncs, aquestes ratlles, per regraciar a l'anònima persona que divendres passat, set de març, diada de les màrtirs santa Perpètua i santa Felicitat, ens deixà el ja prou esmentat anorac a l'interior del gros vestíbuls de la finca on residim, i on tinguérem el goig de retrobar-lo.