divendres, 28 de març de 2014

O-saki ni shitsurei shimasu

Per les seves robes, diu el doctor, d'immillorable qualitat i tall, però massa envellides per l'ús, cal sens dubte deduir que es tracta d'una persona vinguda a menys, d'algú que en el seu moment s'acostumà a visitar els millors sastres de la ciutat, però a qui un revés de la fortuna ha dut a la ruïna. 

No us precipiteu, li respon el detectiu. Si pareu més atenció veureu que també podria tractar-se d'algú amb un gust molt particular, algú a qui costés de trobar peces de roba que el satisfessin, i que per això les poques que acabava trobant les feia servir més enllà del que recomanen les normes del bon vestir.

Però fixeu-vos, insisteix el doctor, si ni tan sols no duu rellotge. De ben segur que el devia empenyorar endut per la misèria.

Encara us precipiteu, benvolgut doctor, insisteix, també, el detectiu. Per la manca d'elements superflus en el seu abillament, convindreu amb mi que la manca de rellotge pot també obeir a una certa voluntat estètica, la d'abillar-se amb poques però escollides peces.

Però i la seva magror? si fins i tot devia passar gana.

Au, doctor, vós ho hauríeu de veure millor que no pas jo, que tractem amb algú d'una evident complexió astènica.

I per què s'ha llevat la vida? si no és per causa de la seva evident misèria, difícil de suportar per algú que, com ell, devia estar avesat al luxe i a veure satisfet qualsevol caprici.

I des de quan, benvolgut doctor, fan falta motius per llevar-se la vida?