Yo sólo te quiero a ti, diu en un cert moment la persona que capta almoina al llarg passadís del transbord de Passeig de Gràcia, essent les seves paraules, aquest yo sólo te quiero a ti, no pas l'expressió d'un sentiment personal adreçat a una tercera persona, sinó un dels versos de la cançó que la persona que capta almoina fa servir per també captar l'atenció i les monedes dels apressats transeünts que passem pel seu davant.
Jo, és clar, passo de llarg pres pel pensament que si no fos pel lleig excés de sinceritat, yo sólo me quiero a mi, potser hagués estat una alternativa més llaminera per captar la meva volàtil atenció, i potser, fins i tot, una mica de la meva sempre prescindible simpatia, encara que difícilment cap de les poques monedes que tragino dins la cartera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada