dimecres, 19 de març de 2014

O-kake kudasai (III)

Vós, talòs, cap de cony, fill bord de gossa borda. Sí, vós, parlo amb vós, esquitx de merda, esguerro. Mireu-me als ulls i pareu atenció. I calleu, desgraciat, no goseu adreçar-me cap paraula. Muts i a la gàbia, o rebreu. El que us haig de dir és senzill, tan senzill que fins i tot un capfluix com vós ho podrà capir. La vostra existència m'ofen. No cal ni veure aquest error que teniu per cara, ni ensumar l'ofensiva fortor de la vostra persona, ni sentir els vostres desagradables lladrucs. Només de saber-vos viu em revolto, només de saber que en algun racó de la ciutat rufla algú com vós se m'encén la sang. Marxeu menja-merda, marxeu ben lluny, allà on no us pugui ni endevinar. Arreplegueu l'esguerro del vostre cos i les vostres lamentables andròmines, recolliu tota la vostra femta, qualsevol cosa que hagi tingut la dissort d'haver estat propietat vostra, i desapareixeu... altrament... altrament ho passareu malament, coneixereu el dolor i us penedireu, desitjareu que la vostra mare hagués avortat, i que el ginecòleg us hagués ofegat dins el vòmit amniòtic que us embolcallava, i que la llevadora us hagués emmortallat només néixer, que les infermeres us haguessin esbocinat la testa i els auxiliars s'haguessin pixat sobre la vostra pútrida carronya. I no us llevo la vida ara i aquí perquè fora indigne embrutar el tall de l'esmolat glavi amb la vostra sang per privar-vos d'una vida que no mereixeu. I fora massa ràpid, massa net, massa polit per a algú com vós. Marxeu cabrit, marxeu cabrot, marxeu banyut, bagasser, bardaix, bacó. Marxeu, i no goseu tenir ni el pensament de tornar. I quan ja sigueu prou lluny feu-vos un favor i obriu-vos el ventre, feu fora tot el budellam, i amb les mans nues arrenqueu-vos fetge i ronyons, escampeu les vostres vísceres i oferiu-les als gossos, si és que les volen, i cremeu per sempre més a l'infern.

Però abans, tros de femta sarnosa, aixequeu el cul i cediu el seient a qui el necessita.