dilluns, 9 de febrer de 2015

Konban, watashi wa yumewomimashita

Aquesta nit he somniat que una canilla de fanàtics teòcrates adoradors de la mort posava setge al castell on jo m'hostatjava. Els teòcrates exigien el meu cap per tal d'aixecar el seu setge i amenaçaven, en cas de no veure satisfeta la seva demanda, amb la mort segura de tots els defensors de la plaça, l'enderroc pedra a pedra de la fortificació, i la sistemàtica i repetida violació de tots els supervivents a l'assalt, ja fossin aquests mascles o femelles, abans de procedir a la seva decapitació. Per raons que el somni no revelava, els defensors de la plaça em feien costat i tots plegats provàvem de resistir l'assalt dels fanàtics teòcrates, que molt superiors en nombre i mitjans ens feien recular a cada escomesa. Així, en el primer assalt perdérem la barbacana. En el segon fórem foragitats del primer reducte. En el tercer quedàrem tancats dins la torre de l'homenatge. I en el quart restàrem encerclats als merlets de la torre. Cert que ens comportàvem amb gran heroisme, i que la nostra braó causava unes pèrdues esgarrifoses als assaltants, que sens dubte devien comptar els seus morts per milers. Però el seu nombre semblava infinit, el seu fanatisme irreductible, el seu valor foll, i només una hipotètica i improbable arribada d'un important contingent de socors ens donava esperança per restar dempeus. Els reforços, però, no arribaven, i només el meu despertar m'alliberà de la que en aquells moments em semblava una mort no només segura, sinó, sobretot, imminent.

Després, ja al carrer, anant apressat amunt i avall de la ciutat, no podia jo deixar de demanar-me per la violència del meu somni, per la folla obstinació dels teòcrates per disposar del meu cap i per la no menys folla determinació dels defensors del castell a l'hora de fer-me costat. Per què els uns em volien mort? per la meva reconeguda impietat? i els defensors del castell, per què sacrificaven llurs vides per la d'algú, jo mateix, que mai no mouria un dit en defensa de la seva? I, sobretot, què fer un cop torni la canilla de fanàtics teòcrates adoradors de la mort?