El 1923 es bastí un petit pont sobre el carrer del Bisbe segons projecte de Joan Rubió i Bellvé, responsable de les obres de rehabilitació(?) del Palau de la Generalitat encarregades per la Diputació sota la presidència de J. M. Milà i Camps, comte de Montseny. El pont, en la millor (i extensíssima) tradició del gòtic contemporani, uneix el Palau amb les cases dites dels Canonges, que foren refetes i restaurades aquells anys.
Vora cinc-cents anys abans de la seva construcció, però, el pont fou misteriosament utilitzat per Ferran de Trastàmara, rei d’Aragó i comte de Barcelona, per visitar d’amagatotis a la seva enamorada, Isabel de Castella, que, pel que sembla, li era veïna.
Sí, ho sé, probablement els dits Reis Catòlics no es casaren per amor, però això, als turistes que escolten encaterinats la xerrameca del guia, no sembla importar-los gaire ... i és que, que n’és de maco, el pontet.
6 comentaris:
ostres dersu, moltes gràcies per la informació, precisament dies enrrere vaig passar-hi per sota i en vaig quedar fascinada.
ben mirat, tmb podria haver buscat informació, pro ha sigut més agradable d'aquesta manera :)
He llegit en algun lloc (si non e vero) que un turista (anys 20) demanava pel Barri Gòtic i el barceloní va contestar: Barri Gòtic??? Ah sí, deu ser allò que estan construint al costat de la catedral.
Lola
A Mallorca hi ha un poble, Valldemossa, on visqué un temps en Chopin. Hi va haver un guia turístic que contà que hi visqué en Mozart i d'ell, el nom: Vall de Mossart. Al 90% de viatgers no els importa gaire el què li diguin mentre sembli convincent o bonic. Com a la vida mateixa...
un pont molt bonic, sí senyor
sí que és bonic el pont aquest, tant si és gotic com si no... x cert, la calavera que hi ha al mig quan passes per sota i mires al damunt, quin significat té?
M'encanta passejar per aquest carrer i per tot el barri.
Em sembla que la Isabel si que es va casar per amor, encara que només tenia 18 anys, va tenia molt clar que entre els seus pretendents, alguns d'ells amb més possibilitats de ampliar el regne, va escollir a Ferran i només a ell, sense fer cas als seus consellers. Seria el que fos, però els tenia ben posats la tia.
Publica un comentari a l'entrada