De cop sobte la pilota li arriba a l'hereu, que de seguida la passa endavant a l'interior dret. Alhora, l'hereu comença a córrer per la banda, per si de cas l'interior li torna la pilota, com així fa, en trobar-se aquest interior amb dos migcampistes rivals que li barren el pas. A més, es dona la circumstància que l'extrem s'ha desplaçat cap al mig de l'àrea rival arrossegant amb ell al seu marcador, de manera que l'hereu, un cop rep i controla la pilota, pot continuar avançant per la banda. I encara que un dels defensors que barraven el pas de l'interior intenta encalçar a l'hereu, aquest li guanya la cursa i s'endinsa dins l'àrea pel lateral. És aleshores que l'hereu es planteja que fer, si potser continuar endavant fins a la línia de fons per centrar la pilota buscant la remata d'un company, o si de cas encarar la porteria per buscar el xut. Però sense temps per pensar, la inèrcia de la cursa porta l'hereu cap a la línia de fons, però just en el moment de fer la centrada, aquest veu com el davanter que hauria de rematar està cobert per dos rivals, i veu també com el porter s'avança per interceptar la centrada que tothom dona per segura. És per això que, en lloc de centrar, i gràcies a la mica d'angle que encara li queda, l'hereu xuta a porta aprofitant l'avançada del porter. I encara que el porter veu el xut, i aquest no és gaire fort, l'empenta que du el porta cap endavant i no té temps per recular, de manera que la pilota el supera per darrere i entra dins la porteria. Gol.
És aleshores que l'hereu es tomba i comença a córrer cap a camp propi, amb els braços estesos talment fossin ales, alhora que els companys l'encalcen i criden. Crits, els dels companys, que es barregen amb els crits que provinents de la grada celebren el gol, gol que em permet escriure que, de cop sobte, la pilota li arriba a l'hereu, que de seguida la passa endavant, a …
