Fukurō no me o motta hito

Escolto la veu de Ielena Kostiutxenko, i escolto també l'esforçada veu del seu anònim traductor. Però més que escoltar el que faig és mirar, mirar i admirar els ulls de la Kostiutxenko, la d'ulls d'òliba i mirada guspirejant.

I no és per res que la Kostiutxenko es fes periodista, que la Kostiutxenko gosés mirar on ningú més no gosava mirar, que la Kostiutxenko gosés també explicar el que veia, que la Kostiutxenko, en definitiva, seguís el mandat dels seus ulls. Per què quan es tenen uns ulls com els seus només hi ha un camí a seguir, el foll camí de mirar i veure, el foll camí de buscar la veritat (sigui el que sigui, si és que és, això de la veritat), el foll camí de no callar. I d'aquí l'exili, d'aquí la incertesa de la seva vida, d'aquí l'imperatiu de seguir el camí d'aquells que, com ara ella, han estat condemnats a mirar i veure.

Als afortunats que no som ella, només ens resta llegir-la. Aquí.

Kuchihige to bīru

Birra i bigoti són dues paraules que em desplauen. I em desplauen molt, tant, que sovint penso si no serà que més aviat em desplauen les paraules que comencen per la síl·laba bi. Però no, no pas, perquè per exemple bicèfal és una paraula que em plau amb gros delit, fins al punt que m'agradaria molt poder trobar pel carrer persones bicèfales, enraonar amb elles, veure si ambdós caps parlen de manera simultània i coordinada, o si més aviat ho fan per torns, ara l'un, després l'altre. També, de vegades, penso que seria agradable tenir una parella bicèfala, per les evidents i plaents possibilitats que això podria comportar. Malauradament, o no, fins al dia d'avui no he conegut cap persona clara i manifestament bicèfala. En canvi, sí que he tingut el disgust d'haver de tractar amb persones bigotudes, persones que bé per mandra, o per una folla decisió presa de manera pretesament conscient, han decidit exhibir el pèl que els creix sobre el llavi superior. És tristíssim, però és així.

Encara sort que d'una birra sempre es pot dir cervesa.