dissabte, 8 de juliol del 2006

Kyo no kakimono (IV)

larticledavuiseradeltotincomprensiblenopasperlabstracciodelesideesque exposarequeseranpoquesibensimplesniperlaridesadelmeudiscursquese radeltotplanernitampocperquenofaciservirsignesdepuntuacioenelredacta tiemdescuidiambtotalaintenciolarepresentaciograficadelsaccentsnitamp ocperqueometilapreceptivaseparacioentreparaulesnototaixonoajudarace rtamentalacomprensiodeltextperoresultaraanecdotictrivialquelarticledavui siguiincomprensibleesperquecopsarabraçarcomprendreoentendreelsent itlanaturaolaraodalguodalgunacosaescertamentunatascafolladeltotimpos sibleesperaixoveramentquelarticledavuiieldahiridabansdahirtambeelded emaieldesempreesdeltotincomprensible

6 comentaris:

Anònim ha dit...

jaja
i jo aquí enganxada a la pantalla i dubtant si tascafolla era una paraula o dues...
escriuresenseseparacionecessitaunagranconcentracio

neus ha dit...

ufquinamandraintentaresbrinattotelquehasescritisaberoncomenceniacabenlesparaules... i quina tonteria respondre't fent el mateix...

Hanna B ha dit...

alaquinailulhepogutllegirsenceretiheaguantatvivainotincmaldecapnires!agraeïxolallargadamoderadaqueunamicamésilacosashauriatornatunaagonia..

Anònim ha dit...

Luego, me gustaría saber el resultado de este experimento. Cuando yo era joven los que ya eran antiguos entonces, eran abucheados en las salas de Arte y Ensayo por hacer este tipo de provocaciones con voluntad de modernidad.
Respetuosamente le pido que reflexione y no nos toque los dídimos a sus lectores.

dErsu_ ha dit...

L’article d’avui serà del tot incomprensible. No pas per l’abstracció de les idees que exposaré, que seran poques i ben simples, ni per l’aridesa del meu discurs, que serà del tot planer. Ni tampoc perquè no faci servir signes de puntuació en el redactat i em descuidi, amb tota la intenció, la representació gràfica dels accents; ni tampoc perquè ometi la preceptiva separació entre paraules. No. Tot això no ajudarà, certament, a la comprensió del text, però resultarà anecdòtic, trivial. Que l’article d’avui sigui incomprensible és per què copsar, abraçar, comprendre o entendre el sentit, la natura o la raó d’algú, o d’alguna cosa, és, certament una tasca folla, del tot impossible. És per això, verament, que l’article d’avui, i el d’ahir, i d’abans d’ahir, també el de demà, i el de sempre, és del tot incomprensible.

Anònim ha dit...

No comprenc com has decidit subtitular l'article finalment, company dersu_. Pot ser les coses, de vegades, tampoc son comprensibles ni per a un mateix (?).