Traiem un bell filet de salmó fresc de la nevera i el deixem reposar cosa d’una hora. I un cop temperat el posem sobre la planxa, que ha d’estar roent, del costat de la pell. I no el girem pas, ni el salem, ni res. Només esperem un minut, potser dos (no més), a què la pell resti torrada, cuita la carn de sota, però crua del tot la de dalt. Així cuinat el presentem en un plat, li posem unes poques escates de sal per sobre, i el servim. I trobarem que potser si, que paga la pena de viure, quan totes tres textures se’ns fonguin a la boca en cada mossegada: el greix de la carn crua, el cruixent de la pell, la tebior del salmó cuit.
Però això ho haurem de fer en la intimitat de la llar, en la clandestinitat del nostre menjador, en la privadesa més estricta; doncs les autoritats, amatents al nostre benestar, han decretat, mal que ens requi, que per por dels paràsits no es pugui consumir peix que no hagi estat congelat o cuinat, bullit, fregit, cremat, socarrimat, carbonitzat, incinerat, desgraciat, rebregat, maltractat, humiliat, a no menys de seixanta graus Celsius, pel cap baix.
Gràcies, un cop més, per protegir-nos de tot mal, no fos cas que en viure, moríssim.
4 comentaris:
sí, bé... tampoc podíem menjar vedella crua durant una temporada... i ara, qui se'n recorda del mal de les vaques boges? i a mi que no em portin cap filet cuit, que per mastegar xiclet ja m'arribo a qualsevol quiosc.
Exquisit el salmó i exquisit el vostre text apreciat dErsu_
ja sé què sopar avui, i de cuit res de res
Cierto. No contentos con hacernos el vivir cada vez menos agradable ahora dicen que nos protegen fastidiándonos un poquito más.
Hay que volver a la cueva, a la cabaña, a la casa del árbol.
Abrazos
Ens diran, per decret, com s´han de fer els nens?
Publica un comentari a l'entrada