Assegut a la sala imagino que surto de casa, tombo a la cantonada i camino a grans gambades pel carrer d’Ausiàs Marc, fins que giro per Bruc, travesso la ronda, trenco per Ortigosa, baixo per Amadeu Vives, i arribo al Palau de la Música Catalana, on el programa d’avui és sensacional, ni fet a mida. Primer, per fer boca, l’obertura del Tristany en versió concert, i com a plat fort el rèquiem per a soprano, mezzossoprano, cor mixt i orquestra de György Sándor Ligeti. I per postres, com a regal de l’orquestra davant l’entusiasme del públic, una petita improvisació on cada músic toca una partitura diferent, alhora que el director declama, en silenci, el llibre dels Salms.
Assegut a la sala recordo com he sortit de casa, tombat a la cantonada i caminat a grans gambades pel carrer d’Ausiàs Marc, fins que he girat per Bruc, travessat la ronda, trencat per Ortigosa, baixat per Amadeu vives, i he arribat al Palau de la Música Catalana, on el programa d’avui era sensacional, ni fet a mida. Primer, per fer boca, l’obertura del Tristany en versió concert, i com a plat fort el rèquiem per a soprano, mezzossoprano, cor mixt i orquestra de György Sándor Ligeti. I per postres, com a regal de l’orquestra davant l’entusiasme del públic, una petita improvisació on cada músic ha tocat una partitura diferent, alhora que el director declamava, en silenci, el llibre dels Salms.
9 comentaris:
òSTRES! ara m'has fet recordar un debat que vaig tenir amb un amic fa molt temps. Discutíem sobre com seria el món sense música i si, realment, la música és imprescindible...
De vegades és interessant especular sobre aquestes coses perquè t'adones del valor que tenen en realitat!!
Oh, x cert, felicitats pel blog! q encara no t'ho havia dit... :P
kisset=)
A vegades em passa que penso coses i crec que les he fet i a l'inversa...
per cert... el programa, exquisit.
Qué placer, tan ensimismado...
Em sento i observo tot el que haig d'oblidar...
Gaudir de la música és un dels plaers mes grans que ens aporta la vida
Sin palabras.
Qué maco! un petonet.
molt nostre això del gaudir del pre i del post acte...
Publica un comentari a l'entrada