Si Vittorio De Sica hagués dirigit Laitakaupunguin valot, probablement el títol hagués estat Luci nella penombra, els actors haguessin parlat italià enlloc de finès i rus, i el personatge principal s’hagués vist acompanyat en la seva desgràcia per una dona cridanera i un fill llagrimer que, al davant de la més adjectivada de les càmeres, haguessin cridat i plorat sense descans, una i mil vegades, en una melodramàtica polifonia, la misèria de llurs patètiques vides.
Però afortunadament no ha estat així. El director ha estat l’admirable i mesuradíssim Aki Käurismaki (a qui de cap de les maneres s’ha de confondre amb Mika Käurismaki, el seu germà, de qui es diu que també és director de cinema) que, a més del seu geni, ens ha tornat a regalar la inconfusible veu de Toshitake Shinohara, que ha cantat, per uns breus instants, Ogonek.
7 comentaris:
Efectivament, l'altre germà (Mika) també és director de cinema. Crec que només li he vist Honey Baby i em va semblar una pel·lícula interessant; no és comparable, però, amb la genialitat d'Aki.
Salutacions.
No he vist cap pe´l·lícula d'aquest director, gracies al teu post, espero poder anar a veure aquesta pel·lícula
M'alegre de que hages gaudit tant. D'això es tracta, no?
Muaaaa ;-)
Oh... jo tampoc n'he vist cap pel·lícula! almenys q recordi!! jejejeeje mmm,,, ara m n'has ft venir ganes x això!!
petonet!! =)
Són increïbles aquestes variacions d'universos.
Saludos!
Fabuloso se ve tu título ahora.
Ima, watashi wa hiragana to kanji naraimasu! Nihongo ga yoku wakaru yôni narimashita!
haure de veure alguna cosa d'aquesta aki abans no l'idealitzi massa...
Publica un comentari a l'entrada