El senyor Kopfrkingl incinera cadàvers al crematori de Praga, capital de Txecoslovàquia, avui República Txeca. El senyor Kopfrkingl és un bon jan, potser una mica babau, però bon jan, sempre disposat a ajudar a qui faci falta, a donar feina a qui no en tingui, i a convidar a taula a qui es trobi sol. El senyor Kopfrkingl és abstemi, no pren alcohol i no fuma, i es lamenta pel futur del fill d’un veí seu alcohòlic, doncs, de vegades, aquestes coses s’hereten. El senyor Kopfrkingl adora a la seva muller, encara més als seus dos fills, i també a la humanitat, tota, sense excepcions, cavalls inclosos.
I el senyor Fuks, Ladislav Fuks, és qui va escriure la faula del senyor Kopfrkingl, L’incinerador de cadàvers, una narració contundent, d’una prosa exquisida, irònica i repetitiva, i, gosaria dir, d’allò més tramposa doncs, altrament, hagués pogut publicar el senyor Fuks a la Txecoslovàquia dels anys seixanta?
2 comentaris:
Ei me'l apunto! Pot ser interessant, quan m'acabi de llegir la segona tanda de Canción de Hielo y Fuego però, pot ser un bon cambi de temàtica.
aquest senyor Kopfrkingl s'ha teletransportat, ara es diu serafin i es el porter de l'edifici on treballo. no enterra cadàvers -que jo sàpiga- sino que aprofita les hores mortes per cuidar i plantar flors al jardinet que hi ha a l'entrada. ja li he trobat sobrenom, gràcies! :)
Publica un comentari a l'entrada