No puc escriure. I no pas per què em falti temps per posar-m’hi, o que algun problema físic m’ho impedeixi, no. Tampoc em falten les ganes, i ara, ni és que no tingui res a dir, doncs això mai ha estat un impediment, vostès prou ho saben. És, només, que, abans de poder escriure, bé haig d’acabar les poc més de set-centes pàgines de la Incerta glòria, seguida d’El vent de la nit, del senyor Sales. Si fins he hagut de deixar a mitges el darrer Monzó, qui ho hagués dit, coneixent-me. Va, per enllaminir-los, un petit tast de la primera pàgina:
No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú.
Què, els hi sona?
2 comentaris:
ànims senyor dersu, que poder sempre es pot :)
molt bona aquesta primera pàgina, que espero tocar i llegir directament aviat. de totes maneres, jo conec molts exemplars (a la feina) interessadíssims en els altres, però molt eh...!
Tu quoque, fili mi? És com una pandèmia internàutica.
M'agradarà saber què en penses. No ens deixis amb la incògnita, que et veig capaç.
Lola
Publica un comentari a l'entrada