Kochira wa Verdaguer-sama desu

Si jo tingués la sort de ser una persona de fe i cregués en l'existència de Déu nostre senyor, diria que fou el propi bon Déu qui provocà la caiguda del més amatent dels seus servidors, mossèn Cinto Verdaguer. Que fou el propi bon Déu qui el difamà i calumnià, qui el tractà d'alienat, de lladre, d'espiritista, d'heretge, qui el tragué del palau del marquès de Comillas i l'abocà al fang, qui l'ofegà a deutes i el privà de qualsevol mitjà de subsistència, qui li prengué la missa i els llibres, l'honra i la dignitat. I tot això ho feu el bon Déu amb la més lloable de les intencions, forçar mossèn Cinto a prendre la ploma i defensar-se, deixar-se de rodolins i oferir la més portentosa prosa que tal vegada mai s'hagi escrit en catalana llengua, En defensa pròpia.