Quina nena més llesta, deien els pares; quina nena més llesta, deien també els tiets; quina nena més intel·ligent, deien els mestres, que tenen més vocabulari. De gran, segur que serà advocada, deia el de l’àtic, o metgessa, contestava el de l’entresòl, arquitecta, sentenciava el del segon. Estudiarà tres carreres a l’hora i parlarà molts idiomes, anglès i francès, xinès i rus, japonès també, deia la mare; i farà versos, afegia el pare. Serà astronauta, deia un company de classe, o presidenta del Perú, deia un altre. Res de tot això, serà mestra, deia el mestre. No, farà carrera a la Caixa, refutaven els sensats; i ara, es farà rica venent pisos, proposaven els cobdiciosos; guanyarà el Nobel, somniaven els poca-soltes. Anirà a Amèrica, deien molts.
Però... ni advocada, ni metgessa ni arquitecta, ni llicenciada, ni poliglota, ni poetessa, ni astronauta, ni presidenta, ni administrativa, ni americana, ni promotora immobiliària, ni guanyadora de cap Nobel. De tan llesta com era, la nena, de gran, va ser suïcida, doncs la intel·ligència, ho sap tothom, no és d'aquest món.
4 comentaris:
Pobra Sofia, com que ningú ja no l'estimava...
Lola
Admirado dErsu: de la misma manera que el dinero no hace la felicidad, la idiotez, tampoco, aunque hacen mucha compañía, y está estadísticamente comprobado que en épocas de guerras y desastres baja pasmosamente la tasa de suicidios, de ulceras de estómago y de anorexia, por lo que viendo la que está por caer, esa niña, si es la que yo me malicio, va a ser Madame propietaria de varios meublés elegantes, traficante de armas o diputada de ERC con blog. Quede avisado, y que conste que no le he preguntado a Juan Dámaso, vidente.
Respetuosamente
aisss pobreta.. que burra que va ser.
es deuria sentir molt incompresa, la pobre...
Publica un comentari a l'entrada