No sóc amic de revolucions. No pas per què cregui en les bondats de l’ordre establert, sinó per la mandra d’haver-me d'acostumar a un nou ordre, a una nova injustícia. Si per mi fos encara viuríem sota el dictat d’un faraó, de qui tots seríem esclaus; o millor encara, sota els capricis d’un sàtrapa, que sembla més prosaic. Almenys així ens estalviaríem l’enutjós espectacle que aquesta mitjanit (re)comença (i que, ai las, paguem entre tots), i podríem dedicar-nos a allò realment agradós, això és, veure avançar les busques d’un rellotge.
6 comentaris:
Si no vols campanya electoral vine cap aqui dalt al caos, veuras quins ceps. Aquí si que hi ha tela per cuinar.
... buscant un pedacito de pau.
horroros l'espectacle, jo m'hi giro d'esquenes.
sobre el que dius que no vols, una mica desagraït eh?
periodicament cal aixecar-se que se'ns pugen a la jepa si callem gaire...
I, sobretot, els entusiasmes i els tràfecs que genera la vinguda d'un nou ordre. Esgotador, nomes de pensar-ho.
Lola
Si estàs fart dels polítics, de la seva manera de fer, de la manca de respecte, de com ens prenen el pèl...
Per un sistema polític més democràtic: Escons insubmisos - Alternativa dels Demòcrates Descontents
www.esconsinsubmisos.org
vaja... sí que n'hi ha un tip sí... però no, jo no vull restar impassible... VISCA LA REVOLUCIÓ!
:*) Bon dia!
Publica un comentari a l'entrada