L’escrit d’avui serà com tots, d’un lèxic florit i enfarfegat, decadent i caduc, presumptuós i sobrer; estructurat en un reguitzell de subordinades impossibles, de coixeses sintàctiques, d'ortografia erràtica; convertit, tot plegat, a força de repeticions (doncs ja en van cent cinquanta-vuit), en estil, l’estil d’en dErsu_, que tot ho sap, perquè res no sap.
Un cop més, doncs, l’escrit d’avui serà vergonyant. Farcit de llocs comuns, opinions manllevades, idees prestades, mal connectades, sempre les mateixes, ja sabudes, ja superades, del tot inútils. Sort, encara, de l’escassíssim nombre de lectors, que dia a dia, com no pot ser altrament, es va reduint.
3 comentaris:
Doncs jo vinc ben sovint a llegir-vos apreciat dErsu_, a mi m'agrada com escriviu, malgrat no us deixi comentaris tan sovint com passo.
:*
Es posible que el número de lectores se reduzca. Como se reduce una salsa a fuego lento hasta dejar sólo una explosión de sabores puros que nos deleita.
jajajaja
m`ha agradat com descrius els teus textes, jejejejeje
t'ha faltat fer servir l'adjectiu snob.
Les meves disculpes, però últimament no disposo de gaire temps per conectarme, i el tenia, a vosté, una miquetona oblidat.
Publica un comentari a l'entrada