Diuen que la guineu, en no poder abastar els pàmpols de raïm, s’exclamà tot afirmant que no la volia, aquella fruita, doncs encara era verda. I afegeixen que l’afirmació de la guineu no responia pas a la veritat, que el raïm era madur, sucós, dolcíssim... però era amunt, massa amunt, i la guineu, per molt que saltés, no el podia aconseguir. I és per això que digué que no el volia, per no reconèixer el seu fracàs davant dels altres.
S’entén que tot plegat no és més que una faula(1), narració falsa, mentidera, fictícia, de pura invenció, doncs si fos una faula(2), narració en què es dóna un ensenyament útil o moral per mitjà d’una ficció al·legòrica en què intervenen animals parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals, la guineu, transformada en drac, hagués calat foc a tota la vinya i part dels encontorns, no fos cas que algú aconseguís el que a ella li era negat.
Però, i si el raïm, verament, hagués estat verd?
2 comentaris:
Curioso post, diría incluso que es interesante... :)
Un saludo
Doctor, Crítico de Blogs
Caram, Doctor, quina professió més interessant!
dErsu_: home, a mi, per exemple no m'agrada la fruita verda i tinc una habilitat especial per buscar justificacions i posar excuses quan no vull fer una cosa. Diríem que, tenint en compte el teu supòsit, és possible que jo actués com la guineu. Bon vespre tingueu!
Publica un comentari a l'entrada