Hashitte, hashitte

Correm, correm!, sento veus que criden, i tafaner surto al balcó, des d’on veig passar una multitud a la carrera que ocupa tot l’ample del carrer. Correm, correm!, sento que els anima un dels capdavanters, megàfon en mà, fet un bon espinguet. Correm, correm!, arenguen els corredors, que amb roba de carrer o d’estar per casa, algú amb calça curta, encoratgen als badocs a afegir-se a la cursa. Correm, correm!, criden els que s’hi uneixen, curulls d’entusiasme, com qui canta un himne. Correm, correm!, repeteixen els que es veuen arrossegats per la riuada, acceptant estoics l’inevitable, que hi farem. Correm, correm!, sento les veus dels forts que encoratgen als febles, no fos cas que defallissin, doncs gran és l’esforç. Correm, correm!, bramen veus autoritàries, que amb gest violent empenyen als que no poden més, que van d’aquí cap allà, entrebancant-se. Correm, correm, intueixo que gemeguen alguns, d’esma, només per dir alguna cosa abans de caure. Correm, correm, sento el ressò de les veus, un cop els corredors han passat, deixant rere seu les despulles dels que no han pogut més. Correm, correm, cantussejo cofoi, alhora que torno cap endins, a deixar passar la tarda.