L'endemà Lavretski es llevà dejorn, parlà amb l'stàrosta, visita la granja, feu alliberar de la cadena el gos del corral, que s'expansionà amb alguns lladrucs, però no encertà a aprofitar-se de la seva llibertat. Escriu Turguènev, Ivan Serguéievitx Turguénev, a l'inici del capítol vint de Niuada de gentilhomes.
Sóc de l'opinió que quan Turguénev ens parla, talment un apunt naturalista per ambientar l'acció, del gos del corral, no ens parla pas de cap gos, ni fa una innocent digressió, sinó que ens avança la seva tesi, això és, que el protagonista de la seva narració, potser el mateix Turguénev, malbarata la seva llibertat. Però sigui referida a gossos, a il·lustrats prohoms russos, o als meus atrafegats contemporanis, no comparteixo la visió que Turguénev ens ofereix de la llibertat. I no és només que jo sigui poc amic de compartir, sinó que com a bon estoic que sóc, ni que sigui a estones, trobo que la llibertat no és més que la manera en què decidim entomar les particulars circumstàncies de la nostra vida, ni que sigui bordant, i en cap cas, la fútil tria d'aquestes circumstàncies.
1 comentari:
Desconozco cuál es la visión que Turgueinev ofrece de la libertad. Pero al fin y al cabo, la de los estoicos sigue siendo una afirmación de la libertad, y no del determinismo, por limitada que ésta sea.
Pero es que hay muchos que confunden libertad con omnipotencia. Como si ser libre tuviera que significar tener en la mano la posibilidad de salir volando por la ventana. Y concluyen: no puedo decidir que me crezcan un par de alas ahora mismo, ergo no soy libre. No se dan cuenta de que siguen siendo libres para lanzarse por esa ventana, aunque carezcan de alas. Pero no están dispuestos a asumir las consecuencias.
Un beso
Publica un comentari a l'entrada