Ahir a la nit Hideki Matsuhisa va ser el nostre cuiner particular. Asseguts al seu davant vàrem veure com ens preparava petites peces de sushi prenent l'arròs amb les mans, ratllant el wasabi al moment, afegint una pinzellada de salsa de soja o una gota de llimona. Ventresca i llom de tonyina, navalla, calamar, salmó, sorell, moll, verat, eriçó, anguila, gamba... fins a una vintena de niguirizushi fets i menjats al moment amb el millor producte que hom pot trobar a la nostra ciutat i un arròs com no en recordo cap d'igual. Matsuhisa bromejava alhora que dirigia a la resta de cuiners, ocupats en donar de menjar als altres comensals, i enmig de les seves bromes i dels omakase i oishi desu que li adreçàvem, semblava viure en el millor dels mons, la cuina del seu restaurant, el Koy Shunka. Kombanwa, totemo oishikata desu, ens acomiadàrem, amb la certesa d'haver estat, per una fugissera estona, i aquest cop sí, els favorits dels Déus.
1 comentari:
Por culpa de mi delicado sistema digestivo nunca me he atrevido con el sushi.
Pero al leerte y empezar a salivar, se me ha hecho evidente que algo bueno me estoy perdiendo.
Pero tal vez los dioses sean tan sibilinos que a todo mortal le regalen, en algún momento de su vida, la impresión de formar parte de sus favoritos.
¿No sería en cualquier caso una estupenda estrategia para incrementar sus sentimientos piadosos? :P
Publica un comentari a l'entrada