Kochira wa Jota-san desu ka

En un dels comensals de la taula del costat em sembla reconèixer a Jota, un saludat amb qui fa temps que no coincideixo enlloc. Però tot i l'evident semblança dubto sobre la seva identitat, doncs és tant el temps transcorregut des de la darrera salutació que potser em confonc, i bé podria ser que qui seu a la taula del costat només fos algú que s'assemblés a Jota, no Jota mateix. Però, ben mirat, potser sí que és Jota qui seu a la taula del costat, si més no sembla portar aquella galdosa jaqueta de lli que sempre portava Jota. Però de ben segur que aquell model de jaqueta barata el devia comprar molta gent, fins i tot algú que s'assemblés a Jota, persona de faccions vulgars. Però potser sí que l'és, doncs veig com li porten un petit bol d'arròs amb llet, les postres preferides del Jota que recordo. Però essent l'arròs amb llet una de les tres opcions de postres que ofereix el menú d'avui, tampoc és aquesta una prova concloent sobre la identitat del comensal de la taula del costat. Però veig, també, com el suposat Jota fa aquell gest de disgust tant habitual en Jota d'arrufar el nas quan l'arròs amb llet no és del seu gust, en trobar-li, com sempre, alguna pega. Però aquesta darrera, com les altres, poden no ser més que un seguit de coincidències circumstancials que no tindrien cap valor davant d'un jutge com cal. Però...

Caram, dErsu_, quant de temps, m'interromp finalment el desconegut de la taula del costat que en tot s'assembla a Jota en parar esment del meu esguard. Sí, caram, sóc Jota, no em recordes? m'interroga sorprès, en llegir la meva estupefacció, iniciant, igual que el Jota que recordo, amb un caram totes les seves frases. Perdó, responc decidit, sens dubte em confoneu, afegeixo encara decidit, doncs bé pot ser que aquest que fa dir-se Jota, que en tot s'assembla al Jota que recordo, que gasta les seves robes i maneres, i que sembla tenir un conegut anomena't dErsu_ que se'm deu assemblar força, no sigui, de cap de les maneres, el Jota que jo recordo.