Pels matins, en portar-la a escola, acostumo a esdevenir el pare de la petita A, i com a tal em relaciono amb aquells que acostumen a esdevenir pares dels seus companys d'aula. Després, en arribar al despatx, esdevinc un competent i pragmàtic gestor de processos administratius, doncs en això ha convertit l'actual legislació als qui hom anomena arquitectes, en gestors de processos administratius. Ja a casa, a l'hora del saborós bacallà, esdevinc l'original company d'E, tolerat amb resignació per llurs amics i familiars. En altres moments, en canvi, potser a l'autobús o a la tassa del vàter, assegut a la sala o ennuvolat amb qualsevol niciesa, esdevinc en dErsu_, el favorit dels Déus, en imaginar el que després aquí es pot llegir. I encara també, al llarg d'altres estones, esdevinc el cosí d'aquest, el fill d'aquell, el conegut d'algú altre o el saludat de ves a saber qui. I només molt de tant en tant esdevinc aquell qui crec ser, un més, i potser no el més satisfactori, dels meus heterònims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada