Un ésser potser humà, de gènere desconegut i lletjor esfereïdora, puja a l'autobús i li demana al conductor si passa per l'Hospital del Mar. No... comença a respondre el conductor, però en tombar-se cap a qui l'interroga resta impactat per la seva lletjor, i sols gràcies a l'habitud de la resposta pot acabar quequejant que per anar a l'Hospital del Mar cal agafar el 59. No us crec! li crida aleshores l'ésser amb una veu que fa justícia al seu miserable aspecte. El conductor, encara esglaiat, es reafirma amb dificultats en la seva resposta, que per anar a l'Hospital del Mar cal agafar el 59, no pas el 14. No m'enganyareu! insisteix, però, l'ésser, que tot seguit valida el preceptiu títol de transport i passa cap al fons de l'autobús.
Poc després, en continuar l'autobús per Marqués de l'Argentera sense tombar pel Pla de Palau, l'ésser s'exclama i torna cap a la part davantera del vehicle per criticar al conductor que hagi gosat modificar el preceptiu recorregut només per perjudicar-lo, o perjudicar-la. El conductor, potser per la impressió rebuda, doncs l'ésser se li atansa fins a una proximitat que imagino insuportable, fa un petit sotrac i, amb el cor aturat, cau sobre el gros volant.
I jo mateix, vostès ho comprendran, fino aquí la narració, no pas per què aquesta hagi arribat a un final satisfactori, ni tan sols acceptable, sinó per la por a recordar tot el que va esdevenir-se a continuació, quan, finat el conductor, l'ésser se'm va adreçar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada