Emboirats pel vi i rendits a la disbauxa pel goig del suposat triomf, en ser tot triomf sempre suposat, els troians dormen aquella nit el seu somni més dolç. Per això ningú no s'adona dels ardits guerrers que surten del ventre del gran cavall de fusta, ni del retorn de les naus aquees, ni de les ombres que obren les portes de la ciutat, ni de la nombrosa gent armada que penetra amb els punxeguts glavis a la ma.
I així, en una sola nit, tots els troians mascles són morts, talment xais esperant torn a l'escorxador. Després, al llarg de tres dies i tres nits, es rapinyen les riqueses i les dones supervivents són rifades entre els cabdills grecs, cobejosos de l'escalfor de llurs cossos. Finalment es lliura la ciutat a les flames i els grecs, ara sí, marxen cap als seus palaus alts de sostre, emboirats pel vi i rendits a la disbauxa pel goig del suposat triomf, en ser, com ja ha estat dit, tot triomf sempre suposat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada