Avui, nou mesos després d'haver-la iniciat i abandonat, em plau tornar a la sèrie aquella de mesures a prendre en cas d'esdevenir governant de la polis, per si de cas la justesa del meu caprici pot, d'alguna manera, ser d'utilitat a aquells que han triat l'ofici de governants. I avui, tres d'abril de dos mil dotze, em plauria, com a tercera mesura a prendre com a governant de la polis, garantir la lliure circulació de vianants, vehicles i aigua d'escorrentia per la via pública.
Així, el tercer dia del meu mandat faria publicar als diaris oficials un decret llei on es detallarien tot un seguit de severes mesures coercitives, repressives i punitives, per garantir que la via pública restés sempre lliure de tots tipus d'obstacle, animat o inanimat, de tal manera que els vianants per la vorera, els vehicles a motor per la calçada i l'escorrentia d'aigües pluvials per la corresponent rigola, poguessin anar, sense destorbar-se mútuament, cap allà on més els plagués, ja fos obeint els capriciosos designis de les divinitats en cas de vianants i vehicles, o la normativa força de la gravetat en cas de l'aigua, que un cop engolida pels embornals de fosa ductil, es desplaçaria a moderada velocitat, i sempre separada de les anomenades aigües negres, per claveguerons convenientment dimensionats vers col·lectors visitables que la conduirien cap a basses de laminació i/o dipòsits d'acumulació, com a pas previ a la seva potabilització o evacuació al mar.
Finalment, l'ús de qualsevol tipus de velocípede restaria prohibit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada