És al llarg d'un curt tram de la carretera GI-623 que veig tot un seguit de peces de roba esteses sobre l'asfalt. Però no pas amuntegades en un sol punt, talment haguessin caigut totes de cop, potser en obrir-se accidentalment alguna maleta mal tancada a la baca d'algun automòbil, sinó alineades amb un ritme potser dactílic al llarg de la preceptiva línia discontínua que separa ambdós sentits de circulació, de manera que cal suposar que les peces han caigut, o més aviat han estat llençades, d'una en una al llarg d'un cert període de temps per algú que es desplaçava a una velocitat més o menys constant dalt d'un vehicle que seguia una trajectòria rectilínia.
I d'entre totes les possibilitats que imagino per provar de trobar una innecessària però llaminera explicació a tan curiosa estesa de roba, resto captivat per la imatge d'una bella donzella, necessàriament esquerrana, que es desplaça ocupant el seient de darrera d'una motocicleta, i que amb acurats i destres moviments es va llevant les diverses peces de roba que vesteix fins a restar tota nua, excepció feta del casc, doncs bé cal obeir les de vegades sensates disposicions del Codi de circulació, que en el seu article dotzè, punt dos, deixa molt clar que qualsevol que a més del conductor viatgi en un ciclomotor o motocicleta, haurà d'utilitzar casc de protecció, anar eixarrancat al seient del darrera, i recolzar els peus als corresponents reposapeus laterals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada