Avui m'he perdut de vista. Ha estat aquest vespre, quan apressat em dirigia cap a l'Orfeó a recollir a la petita A, que de cop sobte m'he vist venir en sentit contrari, ja en companyia de la petita A, i he restat del tot sorprès per la meva aparent i poc habitual capacitat de desdoblament. Per evitar la incomoditat d'una trobada, doncs trobar-se amb un mateix bé ha de ser quelcom sempre incòmode, he dissimulat tot fent veure que m'interessava pels productes exposats a l'aparador d'una botiga de queviures, i en veure de reüll com jo mateix sobrepassava la meva posició, m'he tombat i m'he posat a seguir-me, encara que prou podia endevinar cap on em dirigia. Però en arribar al carrer Gran m'he vist retingut pels xarlatans habituals, que amb nobles paraules pretenien despertar la meva mala consciència per captar part dels meus diners, i per quan m'he pogut desfer de llur interessada insistència ja no m'he sabut veure per enlloc, ni a mi ni a la petita A. Però tot em donava a entendre que ja em devia trobar dins la confortabilitat de la llar, ocupat en les rutines del vespre, sens dubte acabant de preparar el sopar dels menuts. Així, amb la tranquil·litat de la feina feta, he optat per donar-me un caprici i he enfilat cap al subsòl, per servir-me del transport públic, i arribar prest a les sales de projeccions de la Filmoteca, on ja còmodament instal·lat en una de les butaques de la sala petita, i després d'una hora de llaminer metratge, he vist com una noia justificava davant de la seva mare el seu dispers capteniment amb un avui m'he perdut de vista, que m'ha fet pensar que bé podria jo escriure un text, com ara aquest, que comencés precisament així, avui m'he perdut de vista.
2 comentaris:
Benvolgut Sr. J, en començar m'heu fet pensar en en Calders.
Publica un comentari a l'entrada