Què et sembla el noiet que estimo? Jo cec que és formós, però, enamorada com estic, potser m'equivoco en el judici del meu amat i per amor vaig errada de criteri, m'imagino que potser li demana una noia a alguna amiga seva, per així escatir el dubte que cop sobte li ha sobrevingut, sobre si el noiet que ella creu estimar és formós o no, aspecte aquest, el de la formosor, no pas menor. I si la noia que imagino li demana el que li demana a alguna amiga seva, és per què una cosa així fora estrany que li demanés a la mare o a la tieta fadrina, o tal vegada a la minyona filipina. Però de fet sí que li demana a la minyona i no pas a cap amiga, encara que la minyona no és pas filipina, doncs allò que dic imaginar no ho imagino pas, sinó que ho llegeixo en una de les lletres d'amor, l'onzena del primer llibre, atribuïdes a un tal Aristenet, suposat autor del segle cinquè que em recorda no pas poc a un potser contemporani seu, Llucià de Samòsata. Però com qui això escriu, jo mateix, no té cap compromís amb la dita veritat, res no m'impedeix escriure que sí, que m'imagino com una noia li demana a alguna amiga seva, tal vegada prenent un te o fent un cafè, que què li sembla el noi que estima, que ella creu que és formós, però que, enamorada com està, potser s'equivoca en el judici del seu amat i per amor va errada de criteri, i etcètera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada