Avui un desconegut ha gosat fer-me un retret.
Al migdia, de tornada a casa, quan amb pas ferm entrava jo a l'ascensor que m'havia de dur al tercer pis i l'esmentat desconegut davallava les escales, ens hem trobat tots dos, abans no es tanquessin les portes automàtiques de l'ascensor, i ha estat aleshores que el desconegut m'ha retret haver-li pres l'elevador. Foll, cap fluix! li he cridat jo en capir el sentit de les seves absurdes paraules. Bastard, malànima! he continuat en veure'l gallejar, en semblar-me que el desconegut gosava replicar els meus sempre encertats arguments. I tot seguit ha hagut de ser a bastonades que li he hagut de fer veure el seu tort, fins que amb veu trencada el desconegut m'ha acabat pregant una clemència que jo mai no tindré per algú que no gasti el meu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada