Em plau esperar. Restar inactiu per si de cas allò que tal vegada s'ha d'esdevenir s'esdevé o no. Esperar potser a un conegut que fa salat, o esperar tanda a la cua del peix, a la sala d'espera d'alguna eminència, a l'andana d'una estació, a la porta d'una escola, al carrer, on sigui. Esperar i deixar passar el temps, demorant tot allò que vés a saber si s'esdevindrà o no.
Esperar, gros i solitari delit, grossa i delitosa satisfacció. Ni que sigui esperar un u d'octubre al carrer Gran l'arribada d'uns bàrbars que al final no comparegueren. O esperar un deu o un vint-i-set d'octubre envoltat de desconeguts a que res no s'esdevingui. O un trenta de gener a que un cert hom sigui ungit. O esperar, ves a saber què, fins desesperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada