En no veure ningú, vaig baixar del cim, m'assegué, i se m'acostà un borinot. Llavors, prenent la paraula, li vaig dir:
Benaurats els qui pensen no solament en el que és, perquè gaudiran del que no és.
Benaurats els que es perden en el que no és, perquè no arribaran enlloc.
Benaurats els que no són enlloc, perquè seran oblidats.
Benaurats els oblidats, perquè viuran en solitud.
Benaurats els solitaris, perquè no pensaran només en el que és.
Alegra't i celebra-ho, perquè la teva recompensa serà minsa, si és que és, que no serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada