En la situación de los campos, los seres humanos siempre dejan de ser seres humanos; los campos se crearon con esta finalidad, llegeixo a Koba el temible, de Martin Amis, que cita Varlam Xalàmov, autor dels Relats de Kolimà.
No és el primer cop que llegeixo aquest raonament, que el gulag, o el lager, tant és, foren creats amb el propòsit d'igualar en ignomínia a víctimes i botxins. A si això és un home, de Primo Levi, ja s'explica com eren els propis interns els que feien de carcellers, i com a canvi d'algun número més en la rifa de la supervivència no s'estalviaven cap crueltat. O a l'informe de Brodeck, de Phillippe Claudel, on es mostra com sobreviure obligava a renunciar a allò que hom considera humà, en tant que solidaritat amb els altres. Però que volen, Stalin podia ser moltes coses, sobretot dur, com l'acer del seu malnom, però dubto que fos prou intel·ligent com per empescar-se aquestes subtileses, i el mateix diria del seu homòleg alemany, aquell malalt mental que gastava un bigotet ben ridícul. I més quan per a convertir una persona en un monstre n'hi acostuma a haver prou, i de sobres, amb oferir-li un plat de llenties.
1 comentari:
No, no et felicitaré. Però sí que et recomano "Eichman a Jerusalem" d'Arendt.No et deixarà pas indiferent. Una anàlisi molt plausible d'un assassí, tan imbècil que ni tan sols assumeix que ho és, i de tota una època, la totalitària, on la gent (fins i tot jueus, alguns d'ells primer que ningú) volen adaptar-s'hi, pactar amb la vida al preu que sigui, però sempre, sempre (!) sota una aparença de legalitat, de no culpabilitat per tant. I és que la gent, la majoria, aspira, ai!, a la bondat.
Publica un comentari a l'entrada