És força enutjós que cada matí el dia encetat sigui nou. Tant plaent com fora obrir els ulls al mateix dia de sempre, i que agombolats per la benvolguda rutina anéssim repetint les mateixes accions, les mateixes converses, els mateixos àpats, i romanguéssim ancorats en un mateix pensament. En tot moment sabríem el que s'esdevindria tot seguit i cap sorpresa trencaria la monòtona successió d'esdeveniments.
I encara que no ho sembli, potser sí que els dies són tots iguals, que l'interval de temps que triga la Terra a fer una volta sobre el seu eix no difereix en res del interval següent, ni de l'interval anterior, i només varien les prescindibles anècdotes, aquelles que, ximples com som, acabem pensant que són la nostra vida.
2 comentaris:
Y yo que tantos días tengo la sensación de estar viviendo exactamente el mismo día...
Esas anécdotas podrán ser prescindibles desde una perspectiva global. Pero la nuestra no es la mirada del águila, sino la del ratón o la serpiente. Por suerte. Porque si no fuera por esas anécdotas que nos permiten diferenciar un día de otro, el tedio nos ahogaría. Al menos a mí, que cada vez soporto menos la repetición y la sensaciónd de absurdo, de jaula, que provoca, por más que su contrapartida sea la seguridad.
:)
Publica un comentari a l'entrada